Informàtica Lucia!!: MAGNETISME NATURAL (TALLER)

1. MAGNETISME NATURAL

-BIOGRAFIES:

Tales de Milet:
Tales de Mileto fue un filósofo, matemático, geómetra, físico y legislador griego.

Tesla:
Nikola Tesla fue un inventor, ingeniero mecánico, ingeniero eléctrico y físico de origen Serbio. Se le conoce sobre todo por sus numerosas invenciones en el campo del electromagnetismo, desarrolladas a finales del siglo XIX y principios del siglo XX.

HC Oërsted:
Hans Christian Ørsted fue un físico y químico danés, influido por el pensamiento alemán de Immanuel Kant y también de la filosofía de la Naturaleza.

Edison:
Thomas Alva Edison fue un empresario y un prolífico inventor estadounidense que patentó más de mil inventos y contribuyó a darle, tanto a Estados Unidos como a Europa, los perfiles tecnológicos del mundo contemporáneo: las industrias eléctricas, un sistema telefónico viable, el fonógrafo, las películas, etc.

Faraday:
Michael Faraday, fue un físico y químico británico que estudió el electromagnetismo y la electroquímica. Sus principales descubrimientos incluyen la inducción electromagnética, el diamagnetismo y la electrólisis.

Els grecs van ser els primers en descobrir el magnetisme. La Magnetita és un metall ferromagetic.La terra té un camp magnétic que va de nord a sud. El nucli de la terra és de ferro fos i per aixó ens atrau cap a baix. L'unic estri que necessitem per comprovar el camp magnètic de la Terra és la bruixola, que la seva part vermella sempre apunta cap al nord i la part negre al sud. La part que apunta cap al ord te que ser per força la part sud del iman ja que si fossin de la mateixa carrega no s'atreurien. Si prop de la bruixola hi ha ferro aquesta deixara de funcionar correctament.

Per comrovar la força magnetica que té un iman em provat de ficar un sota la taula de fusta i un a sobre i podem observar que si movem el de sota de la taula el de sobre e mou seguin l'altre. També em probat les diferents parts del taller per investigar que cosas sn magnétiques i quines no. Aquestes son algunes de les magnetiques:
-Trepant
-Potes de la taula
-Taquilles
-Eines de treball
-Espiral de la llibreta

2. EFECTE ELECROMAGNÈTIC

HC Oësted va descobrir que si li posava a un fil de coure electricitat al seu voltant es formava un camp magnètic i o va comprobar donanti carrega al fil de coure i apropant-lo a la bruixola que al ser dintre del camp magnetic va deixar de funcionar bè.Nosaltres farem la proba:
Agafem dos cables de cocodril per poder donarli corrent al fil de coure i comprovar que te camp magnetic. Primer de tot comprovem que els cables funcionin, per que la practica surti be. Després amb un generador conectem dos cables de banana, conectats a dos cables de cocodril, seguit del fil de coure. La font d'alimentació nomes deixa ficar-li 1,4V per que no es produeixi un curtcircuit. Comprovem apropant una bruixola que el fil de coure té magnetisme amb la bruixola. Amb aquest descobriment l'home va aconseguir descobrir l'electricitat. Ara ens interesa augmentar l'intensitat del fil i per aixó fem una bobina amb el fil. Agafem un objecte rodó o que tingui una part rodona i li donem voltes al cablei quan li donem corrent observem que la bruixola es mou mes ja que el fil de coure esta mes concentrat amb espires. Podem bobinar el fil o augmentar la corrent per augmentar la intensitat. Si ajuntem la bobina de coure com es conductor els electrons no denen voltes així que si barnissem el coure aixó ja no pasa per que la pintura o el barniss no son conductors. Amb aquest experiment podem fer electroimansAgafem una bobina gran i li fiquem corrent i a dins un tornavis, així podrem notar millor el seu camp magnetic.Ciencia i ecnologia van molt lligats, amb la ciencia fem experiments i amb la tecnologia aparells per fabricar les coses.

-Aplicacions de l'efecte Oësted:

1ª Aplicació-> UN TIMBRE.
Dins del timbre hi ha una bobina amb un nuci de ferro, al seu costat hi ha un martell petit de ferro que cuan donem corrent a la bobina que atreu i repel el martell succesibament i aquests petits impactes formen el soroll que escoltem. Un interruptor no és útil per un timbre ja que tindriem que estar donant tota l'estona per que fes soroll, per aixó el mes adient es un pulsador. Perque el martell vagi donant tota l'estona al timbre el orrent que necesitarem es altern, aixi fara una frecuencia i s'ajuntara i es saparara 50 vegades per segon. El timbre que tenim d'exemple li em donat el doble de carrega que podia soportar i a acabat tencant-se.

2ª Aplicació->MOTOR ELECTRIC DE CORRENT DC (Corrent continu)
Aixó ès tres vegades mes important que cualsevol motor tèrmic (el dels cotxes per exemple). La part d'aquest motor que gira es diu rotor que contè una bobina que te ferro. Com ès un motor de DC te indiades les dos polaritats en diferents colors per ficar els cables correctament. Quan a aquest motor li donem càrrega fa un camp magnetic i es el que faque el motor doni voltes i cada vegadaque ona una volta el colector canvia de lloc les polaritats perquè no deixi de donar voltes. Algunes màquines que utilitzen aquest motor son:
-Retadora/Secadora
-Ventilador
-Cotxe elèctric
-Secador
-Ordinador
-Microones

Per observar aquest tipus de motor em utilitzat un motor comercial amb una elix. Observem que la part interna esta tapada i tambè que depen de com fiquis les polaritats l'elix gira cap a un costat o cap a un altre.

3ª Aplicació-> MOTOR DE CORRENT AC (Corrent altern)
El motor de AC es molt mes eficient que el motor de DC.
Per comprobar aquesta aplicació anem a construir un motor de corrent continu i veurem que no es eicient en molts casos. Per construir-ho necesitarem una pila amb dos clips anganxats (un a cada vanda de la pila), un iman i per ultim coure. Amb el fil de coure que teni fem una bobina amb un objecte rodó que trobem, tenim que deixar a cada costat de la bobina un petit tros sense abobinar. Aaquest dos trosos de coure que no em abobinat li teiem el barnis que te amb unes tisores perque la corrent pugui pasar. Desprès ficarem la nostra bobina als clips (un sortint a cada clip) i si per sota apropem un iman veiem que la nostra bobina gira.

3. LLEI D'INDUCCIÓ ELETROMAGNÈTICA

Faraday per fer aquesta llei va fer tot el contrari a Tesla ja que ell no feia servir cap font d'alimentació. Aquest va ser un dels invents mes importants del segle XX. Ara no tenim font d'alimentació, tenim una bobina i un iman si ho apropem l'iman li donara intensitat a la bobina. Amb aquesta acció fem un generador. Perque aquest invent funcioni l'iman te que estar en constatnt moviment ja que si para la intensitat es parara. Amb el voltimetre em observat que funciona ja que quan movem l'iman hi ha intensitat i quan esta quiet la intensitat desapareix. Aquest invent fa que ens arribi l'electricitat a casa. Un exemle seria un aerogenerador. Per augmentar la intensitat podem agafar una bobina mes gran o fer girar l'iman mes rapid/agafar un de més potencia.

-APLICACIONS DE LA LLEI D'INDUCCIÓ:

DINAMO=Generador electromecànic=corrent continu

Te una bobina i un iman. Abans de intentar fer res amb això tenim que comprovar que tot funciona. Aquest tipus de generador s'utilitzan generalment en roder de bicicleta ja que amb moviment fem electricitat. Com no tenim una roda de bicicleta ho provarem manualment. Al fer rodar el generador veiem que la bombeta que tenim conectada no s'encen del tot bè ja que no tenim suficient força. Ho farem una altra vegadapero ara ho conectarem al motor que te al costat, per conectaro ho fem amb cinta aïllant ja que amb una goma de cabell salta i no funciona. Observem que la bombeta ara s'encen pero aquest procés es estupid.

Alternador=Generador de corrent altern=electromecànic

Aquests alternadors estan a les centrals i l'electricitat que produeixen arriba a casa pels endolls

Transformadors=molt important

Quan la tensió es més alta la pedrua és menor